La indústria educativa

indústria educativa

La petita estudiant em diu que no; que no pot ser que hi hagi 3 esdrúixoles i 2 planes al text amb el que estudia les síl·labes tòniques i la seva accentuació. La fitxa li marquen 3 ratlles per a cada categoria i no pot deixar d’omplir els espais que marca l’exercici. En Marc estudia l’aparell digestiu i em demana siusplau que no li pregunti què vol dir “mitjançançant” quan m’explica què és l’aparell digestiu (“l’aparell digestiu és el procés mitjançançant el qual es trituren els aliments per poder-ne extreure els nutrients”). S’enrabia quan afirmo que malgrat saber vocalitzar una frase, no sap què diu.

I amb exemples ompliria pàgines, exemples que mostren l’estil educatiu dels infants. Una educació heretada de la Revolució Industrial que de revolucionària en té poc i que d’industrial ho té tot. L’escola com a producció de treballadors que compleixen ordres és el fonament d’un procés educatiu que fabrica projectes de persones adultes buides d’autonomia i plenes d’ordres.

Aquesta producció de futurs treballadors que troben l’èxit en la submissió i el fracàs en l’autonomia, està dominada pel capital. I és que els diversos governs han entès l’educació com una indústria de treballadors, una institució que s’ha d’encarregar d’extreure i incentivar la força productiva necessària dels alumnes (entesos com a futurs treballadors) per mantenir el sistema econòmic i financer de l’Estat, en detriment de la consolidació de persones crítiques.

Aquest model educatiu no incentiva a construir persones amb oficis, sinó oficis sense persones; modela mestres, economistes, científics i arquitectes que entrin dins d’un perfil acrític i moldejable a les necessitats que imposa el mercat laboral.

Però resulta que actualment el sistema productiu està en crisi, i la quantitat de mercaderia que produeix la indústria de l’educació no té cabuda al mercat laboral. Els alumnes creats com a peces quadrades i sense vida, no poden trencar amb la idea de feina submisa com a supervivència, perquè mentre l’escola treballava per millorar el rendiment de la persona, s’oblidava de vetllar per a incentivar persones capaces de pensar i analitzar per elles mateixes.

Ara, de grans, aquests productes de la indústria educativa busquen exemples històrics que donin la certesa de que es pot viure d’altres maneres, i no els troben perquè no els hi van explicar; intenten regir-se des de l’autogestió, però va desaparèixer ja d’infants quan els renyaven per pintar un conill de color vermell i els marcaven com i quan havien de fer què.

Sovint, l’escola ha fet créixer amb la necessitat de rebre ordres per actuar i amb el càstig si s’actuava sense elles i ara, quan la creativitat, la col·lectivitat i l’autogestió es bàsica, la incapacitat de desprendre’s del paper de submís porta al fracàs i enfonsa buscant feines que no es troben.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: