Vens abraçades?

On és allò que havíem de ser quan es varen proposar fer-nos néixer? Érem un pessic ben gustós d’això que en diem vida; i li construirem a sobre, fal·làcies de malviures. Patim les conseqüències de la mania de deixar de ser lliures.

La medicina es preocupa per les nostres vides mentre oblida les persones i tracta malalties; “aquí tenim una oclusió intestinal”, deia un metge als estudiants de medicina. L’arquitecte es forjà per pensar llars i en fa d’elles construccions de totxos amb estructures rendibles i segures; però on són els masos per resguardar les relacions que forgen vincles? L’urbanisme imposa ciutats i la natura crida pels racons invisibles; neixen plantes de les runes mentre moren ofegats d’asfalt vegetals i altres organismes. Els serveis socials parlen de casos i exhibeixen estadístiques.

La llengua ens ha portat a equiparar en un diccionari de sinònims, “vida” per “conducta”; es mata la vida amb bales de tecnicismes i les relacions es floreixen per l’estrès que imperen les rutines. Les responsabilitats ocupen el temps dels professionals que treballen per viure mentre veuen passar la vida.

Però la vida crida; busca fugir de les variables dependents que les ciències exactes anomenen causes. Reclama llaços emocionals i afectius que el món occidental intenta compensar amb la Riera; però mentre ens emocionen sèries, passem de llarg davant un sense sostre. I criminalitzem qui roba per sobreviure.

Comprem enganyats productes que ens venen mentides sota la mentida de comprar relacions i vincles. I ens desfoguem per les xarxes socials buscant exhibir grans amistats i plats de luxe. Ens embogim amb la bogeria productiva.

L’afecte vol afecte, però es troba afectat de vides líquides, ràpides; mortes d’altres vides. El centre del nostre sentit de ser s’hi troben les relacions humanes aixafades per vides comprades a catàlegs amb hores extres i formalismes.

I mentre escric un nen que creix aquí i ara, em mira i pregunta: “Vens abraçades?”. “Un dia se’n vendran, però mentrestant aprofita i dóna-me’n una!”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: