La llengua com a eina per passar del sóc al som

L’aprenentatge d’una llengua podria ser la possibilitat de formar part de la comunitat que la parla. L’experiència quotidiana ens porta a concebre-la com una necessitat imprescindible per a tothom que vulgui formar part d’una vida en comunitat que comparteix un parlar. La necessitat d’interrelacionar-nos, com a bèsties interdependents com som, ens porta a superar les converses de pura gestió quotidiana (quina hora és?; quan val?; vull tres peres i quatre taronges; passa’m la sal…) i pensar en la comunicació com a vides quotidianes que es parlen entre elles i s’expliquen, que s’entrecreuen i que construeixen converses on la gent es diu a ella mateixa: explica el que sent, el que viu, el que sap, el que recorda, el que pensa…

Gran part d’aquesta necessitat la resol la parla amb la llengua com a eina per saciar aquesta realitat humana. És des d’aquesta vinculació del ser socials i parlar per comunicar-nos que es podrien construir els objectius curriculars de les classes de llengua, i fins i tot deixar de dir-ne classes, per passar a parlar d’espais de trobada en una llengua concreta.

Des d’un racó de la seu de la CAL el telèfon sona sovint demanant espais per apropiar-se de la llengua;  són mares i famílies vingudes d’arreu que volen comunicar-se amb l’entorn educatiu dels seus infants, veïnes de barris que volen participar de l’associació de veïns o entendre les seves crides; persones que busquen feina, immigrades que volen parlar i viure en aquesta ciutat o en una altra on parlen català, o simplement persones que volen comunicar-se i parlar d’elles amb d’altres perquè la vida quotidiana no els dóna ni l’espai ni el temps per fer-ho. Des d’aquestes demandes reals d’aprenentatge de la llengua se’ns  planteja un nou model per aprendre-la basat en objectius relacionats amb l’essència de la llengua, la capacitat de comunicar-se i tot el que implica poder-ho fer.

Des dels diferents nivells de relació, amb l’objectiu d’acompanyar la consciència de pertànyer a la comunitat de forma activa, els objectius podrien anar per aquí: la llengua per sobreviure, la llengua per viure, la llengua per conviure, la llengua per participar i la llengiua per comprometre’s. I passar del sóc al som perquè parlem i perquè ens diem. I perquè tenim eines per fer-ho: la llengua.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: