Grans sense pantalles

La Roser té 86 anys, viu sola i no sap on compartir tot allò que porta a dins. Arrossega els estereotips d’una dona que no vol arreglar-se, i que busca al carrer allò que hi havia quan era jove: la conversa. Però encara no sap que això, a l’era digital i de l’individualisme en estat pur, va morint per les cantonades. I és on decideix quedar-se, a les cantonades del barri buscant persones que encara estiguin disposades a dedicar un espai per fer més digna la vida.

Fora dels serveis d’atenció assistencial on se sent receptora d’una ajuda, ella busca ser reconeguda com a persona per igual a aquella amb qui parla. Però, plorant i amb un got de llet freda als dits, va veient l’escletxa del món que té a davant, que ja no l’escolta sinó és per vendre-li atencions.

Parla de la solitud, que li crida a l’orella cada dia vora el llit i la fa despertar amb l’ansietat de companya i, quan surt al carrer per distreure’s del crit de solitud que la persegueix, es troba que la ignoren.

Hi ha persones que ja no miren, que ja no escolten, si el que miren i escolten no passa el filtre d’una pantalla. Però hi  ha generacions que ja no hi entenen, de pantalles. Fora del món digital la Roser intenta formar part d’una manada, però sense pantalles  i amb els anys a l’esquena que la fa peculiar i única, ja no la volen incloure.

Massa gran ja per ser jove i per buscar, fora de l’àmbit familiar i de les relacions professional-vellesa, aquesta interrelació humana que fa sentir-nos sostingudes.

Quan veu una orella mig oberta parla de la vida al barri, i de tot el que feia i ja no hi ha: la veïna del terrat amb qui juntes estenien la roba, els amics de la coral que ja els ha acomiadat per sempre, la salut de ferro que la convertia en aquella mare incansable, la legitimitat del que deia quan la gent encara l’escoltava. Però ara, amb tota una trajectòria humana, com a persona única que arrossega experiències viscudes intransferibles sinó és per la conversa,  ja ningú no l’escolta.

Ja és improductiva i ja no cuida, ja ningú no l’escolta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: